Québec

No fa falta ni un mes, que és el porto aquí, per adonar-te de milers de coses. La primera que em passa pel cap és que viatjar és fantàstic. Fer coses que no has fet mai, conèixer gent nova, aprendre idiomes, cultures… En el temps que porto aquí he vist que són gent diferent, són més autònoms. Altres coses que m’han cridat l’atenció són, per exemple, que des dels 14 anys tots treballen i alguns fins i tot tenen dues feines,  i que prefereixen seure sols al bus, tot i anar amb amics,  i que no mengen peix. Pel que fa l’escola, jo estic en una de molt americana. Els primers dies se’m feia divertit anar a l’escola amb un autobús groc, veure-hi animadores i el grup de futbol americà, tot i que amb els dies t’hi acostumes i al final ho trobes una mica superficial.
Tota la seva vida social es concentra a l’escola, cosa que és realment diferent de nosaltres, ja que ells quan sona l’últim timbre significa que el seu dia s’ha acabat. He d’admetre que trobo a faltar coses de la Tecnos, com per exemple la familiaritat que hi ha a l’escola o l’autonomia que els estudiants tenim. A part de tot això el que més he notat ha estat el fred. Ben abrigat es pot aguantar, però no t’hi acostumes! I per acabar una de les coses que més m’ha sorprès és la poca coneixença que té la gent aquí sobre nosaltres, i ja no pensant en Catalunya, sinó en Espanya o fins i tot Europa, perquè després de respondre a preguntes com per exemple si Barcelona estava a Itàlia o també a França, de si Espanya estava a Alemanya o de si Europa era un país, ja no saps ni d’on véns.

Així que després d’aquest primer mes, amb dies bons i altres no tan bons puc dir que estic orgullosa de ser aquí, i animo a tothom a embarcar-se a una experiència així.