Tots els pares hem passat per l’experiència de tenir un fill malalt en un moment o altre. Quan la malaltia és greu angoixa, el patiment es fa difícil d’explicar i necessitem l’ajut dels professionals de la salut i el suport de la família i del nostre entorn per tirar endavant. En altres ocasions, quan es tracta d’una afecció lleu, una malaltia comú o un petit accident, a qui no se li han plantejat dubtes sobre quina és l’actuació més correcta?

Els horaris de treball dels pares, la poca disponibilitat dels avis i altres familiars fan difícil deixar els nens i nenes a casa. Aquestes circumstàncies fan que a vegades les condicions de salut amb què els nens i nenes arriben a l’escola no siguin les òptimes Per altra banda, la sobreprotecció, la manca de criteri davant de determinades situacions o la desinformació ens poden portar a prendre decisions no del tot encertades.

Us plantegem un petit test per saber quina és la vostra resposta en algun d’aquests casos i després veurem quina és la resposta dels professionals de la salut.

QUÈ FARIEU EN CADASCUNA D’AQUESTES SITUACIONS?

1. A quina temperatura es considera que un nen té febre?

a) A partir de 37º
b) A partir de 37,5º
c) A partir de 38º

2. Què cal fer si el vostre fill té una temperatura corporal de 37,5º?

a) Anar a urgències.
b) Donar-li un antitèrmic i portar-lo a l’escola, mentre duri l’efecte no tindrà febre.
c) Deixar-lo a casa i observar el seu estat general.
d) Demanar hora al pediatre.

3. Què hem de fer si està a més de 38º de temperatura?

a) Anar a urgències.
b) Donar-li un antitèrmic i portar-lo a l’escola amb el medicament a la motxilla perquè la mestra pugui administrar-li la següent dosi.
c) Deixar-lo a casa i observar el seu estat general.
d) Demanar hora al pediatre, en cas que la febre no desaparegui del tot.
e) Portar-lo al pediatre si després d’haver-li administrat antitèrmic la febre encara puja.

4. Quan hem de deixar el nen/a a casa?

a) Després d’una nit de vòmits i diarrea.
b) Si té conjuntivitis i encara no hem començat el tractament.
c) Si té conjuntivitis i ja estem fent el tractament.
d) Si té mal d’orella, encara que no tingui febre.
e) Té polls i ja ha fet el tractament.
f) S’ha llevat al matí amb mal de panxa i ha fet diarrea.
g) Ha estossegat durant tota la nit.
h) Ha vomitat després d’esmorzar.
i) Li ha sortit una erupció a la pell i li pica molt.

5. Aquesta nit el teu fill ha estossegat i es lleva amb mocs i una temperatura corporal de 37,5º. Què fas?

a) Anar a urgències, deu tenir la grip.
b) Si veiem que està aixafat, deixar-lo a casa i observar com evoluciona.
c) Portar-lo a l’escola, creus que deu ser un refredat comú i es mostra tranquil.

6. Plora i diu que no es troba bé, però el seu aspecte general és saludable i no té febre ni cap altre símptoma.

a) Trucar al pediatre.
b) Deixar-lo a casa i veure com evoluciona.
c) Parlar amb ell i esbrinar si hi ha alguna cosa que l’amoïna (el menú de l’escola, un treball per presentar, els deures…)

ELS PROFESSIONALS RESPONEN

Un nen/a amb febre no ha d’anar a l’escola

De 37 a 38º es considera que una persona té febrícula, en aquest cas cal que el nen/a es quedi a casa i s’ha d’observar el seu estat general. A partir de 38º ja considerem que té febre, llavors cal donar-li un antitèrmic i observar el seu estat general, en cas que la febre es mantingui o pugi cal que el visiti el pediatre.

Després d’una nit de vòmits i diarrea cal deixar el nen/a a casa

Observarem durant unes hores el seu estat general. Cal tenir en compte que després de l’episodi de la nit l’infant està dèbil, s’ha d’hidratar i descansar.

Hem d’anar a la consulta del pediatre quan el seu estat general no és bo

Quan els infants tenen malestar general, febre alta, conjuntivitis, erupcions a la pell, mal d’orella… en tots aquests casos cal deixar el nen/a a casa i demanar hora al metge perquè ens indiqui quin és el tractament més adequat.

Hem d’anar a urgències només quan el seu estat general és preocupant

Hem d’anar a urgències quan els infants mostren greus dificultats respiratòries, febre molt alta i taques a la pell, dificultats serioses per moure’s, després d’un traumatisme fort al cap amb pèrdua de coneixement, en cas de traumatisme i que tinguem la sospita que hi pot haver algun os trencat, talls importants que requereixin sutura…

Aquest article s’ha elaborat amb l’assessorament dels professionals de la salut del CAP Sant Llàtzer.

Esperem que aquest article us hagi ajudat a desvetllar dubtes. Si heu viscut alguna situació que ens voleu comentar o voleu plantejar alguna qüestió relacionada amb el tema, recordeu que afegir un comentari fent clic a l’enllaç d’aquí sota.

Amb la frase d’aquest títol no es pretén consignar quina és l’hora en què nens i joves en edat escolar han d’anar al llit, però sí que es vol ressaltar la importància que té dormir per tal de recuperar forces i energies per a l’estat de vigília, ja que tots dos aspectes estan estretament relacionats, així com la d’establir un hàbit i una rutina en els horaris, de manera que, de forma habitual, hi hagi un temps més o menys fix per al descans.
La necessitat de dormir és biològica. Gairebé s’atura l’activitat sensorial, la mobilitat i l’estat d’alerta, però el cos està «actiu», amb una activitat mental important per a l’equilibri psíquic i físic de les persones. Això és, el cervell segueix actiu i el sistema nerviós actua per garantir el descans físic i mental i organitzar tota la informació rebuda en l’estat de vigília, de manera que son i vigília són totalment complementàries.

Quines funcions es realitzen en les diferents etapes del son?

Sense entrar de forma detallada a descriure les diferents fases del son, la primera (anomenada d’ones lentes) es divideix en diferents etapes i ens va portant cap a un son profund. En aquest procés, disminueix el ritme respiratori i cardíac, gairebé s’inhibeix l’alerta sensorial i això es produeix per afavorir el descans físic i recuperar energies. Una segona fase, anomenada REM (en anglès, ràpid eyes movements), o de moviments oculars ràpids, l’activitat cerebral és gairebé semblant a l’estat de vigília, amb la diferència que no es recull informació de l’exterior, sinó que es processa la informació rebuda intentant organitzar-la i retenir-la en forma d’aprenentatges i records. Durant totes les hores que es dorm, aquestes dues etapes es van alternant diverses vegades, però si no es dorm durant prou temps, aquestes fases no es completen i això afecta directament l’estat de vigília -somnolència, manca d’atenció, cansament físic, etc.
Hi ha estudis que apunten a una relació directa entre no dormir -de forma habitual- les hores necessàries i el rendiment escolar, fins i tot afecta el desenvolupament del llenguatge, que es realitza més lentament. Com hem dit, en la fase REM es «grava» en la memòria el que s’ha après durant el dia i el cervell es recupera i està amb una disposició més bona per aprendre coses noves. Aquest és un factor determinant que fa que els experts recomanin que es dormi les hores que calgui (vegeu el quadre 1, com a quadre orientatiu respecte a la quantitat d’hores que cal dormir en les diferents edats d’infants i adolescents).

De forma intencionada, no hem tractat en aquesta secció aspectes relacionats amb les «alteracions» del son. Tot i que solen ser freqüents en la infància, sovint desapareixen en entrar a l’adolescència. No obstant això, quan aquestes alteracions es presenten de forma continuada en el temps i afecten l’activitat normal del nen o de la nena, llavors es parla de trastorns del son. L’insomni, l’insomni infantil a causa d’hàbits mal adquirits, el somnambulisme o els malsons són alguns dels trastorns freqüents que convé consultar a l’especialista.

Article extret de “GUIX Comunitat”, Número 26. Suplement Guix 353.

“SÓN LES 9, A L’ESCOLA!”

ÉS HORA DE LLEVAR-SE!

Riiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiing! Sona el despertador. Mitja volta.
-Una mica més.
-Vull dormir!
–Tinc son!
-Encara no.
-No vull anar a l’escola.
-Em trobo malament.
-Tinc mal de cap.
-Quina mandra!

Us sona? Ho heu sentit alguna vegada? Així s’inicia el dia a moltes llars. No sempre aquestes expressions corresponen a un descans insuficient, però algunes vegades mostren un cansament que habitualment es farà evident a l’escola.

Els mestres reben els alumnes a les aules, durant la primera franja horària és quan el rendiment acadèmic i la capacitat d’atenció acostumen a ser més alts. Malgrat això, en alguns casos observem nens i nenes que els costa centrar l’atenció, escoltar, estan irritables, poc participatius, dispersos, apàtics…
Davant la pregunta: “Vas anar a dormir tard ahir?” , la resposta immediata és: - No!!
Però després, sense adonar-se’n expliquen el gol del Messi, que va ser durant la segona part del partit, les últimes novetats de “Ventdelplà” o “Física i Química”, les anècdotes de “Crackòvia”, o fan la imitació de l’últim personatge que ha aparegut la nit abans a “Polònia”… Això, sense parlar dels qui tenen el televisor o l’ordinador a l’habitació i queden adormits davant de la pantalla.

Tots els pares i mares ens hem trobat amb dificultats a l’hora de fer anar els nens al llit, no només per culpa de la televisió o l’ordinador, cada edat té les seves raons per posposar l’hora d’anar a dormir.

Ens agradaria que aquest fos un espai on poder compartir les vostres experiències, recursos o estratègies que us hagin funcionat en aquestes situacions per convertir aquest moment del dia en una estona agradable, sense enfrontaments.

Equip Psicopedagògic Escola Tecnos - abril 2009

El dia de l’aniversari dels nostres fills és una data especial que ens agrada compartir amb les persones estimades. Qui no recorda amb il·lusió la celebració del primer any del seu fill o filla i els que vénen després?

A l’escola també donem importància a aquest dia.

Anys enrere hi havia el costum de portar una llaminadura als companys de classe i a la mestra. Amb el temps les llaminadures van passar a ser un petit detallet (un llapis, una goma…) que més tard, va esdevenir un regal excessiu del protagonista cap els seus companys.
S’havien invertit els papers i alhora es creaven moltes diferències, fins al punt que, en alguns casos, es convertia en una competició per veure qui portava el millor DETALL.
Com escola no volíem ser partícips d’aquesta dinàmica consumista que alhora transmetia uns valors merament materialistes i arribava a generar comentaris desafortunats i punyents.
Va ser aleshores que ens vam plantejar donar-hi un altre caire.
Actualment, el nen que celebra l’aniversari rep la felicitació i un regal dels seus companys, que consisteix en un muntatge fotogràfic del grup-classe. D’aquesta manera, des de P3 fins a 6è té un record de tots aquests anys.

Us plantegem un tema a debatre:

LES FESTES D’ANIVERSARI AMB ELS AMICS.

A qui convidem ?
On les celebrem?
Quin és l’objectiu de la festa?
Quins valors volem transmetre?
N’estem satisfets?
Què passa amb aquells nens o nenes a qui no conviden mai?
I si cada setmana us toca anar de festa?
Us agradaria trobar-hi alternatives?

A l’últim número de la nostra revista, l’Àdhuc, es va publicar la carta d’un pare de l’escola que explicava com celebren els aniversaris fora de l’escola amb els companys de classe. Llegiu-la, pot ser una bona alternativa.
Ens agradaria que d’aquest calaix de sastre en sortissin moltes més.

Els pares perfectes saben perfectament que no hi ha pares perfectes, ni de lluny i descobreixen que no hi ha edat, hora o moment concret per començar a educar, s’adonen que es fa des del principi.

S’adonen que no hi ha fills perfectes i que tots tenen una mica de tot.
Saben que posar límits i fer que es respectin és un acte d’amor.
Consolen els seus fills quan pateixen i els donen esperances d’un futur millor.
Saben ser contundents, flexibles i tendres a la vegada.

Aprenen a confiar en les seves capacitats per educar i en les capacitats dels fills per aprendre.
Aprenen a acceptar les seves limitacions, els seus errors i aprenen de l’experiència. Saben que la teoria és molt maca i fàcil d’entendre i que la realitat és una cosa ben diferent.
Pateixen estrès, dubtes, frustració i fins i tot angoixa. Assumeixen l’educació dels fills com un repte i no pas com un problema.
Saben donar un “no ho sé” per resposta.

Saben diferenciar les seves necessitats de les necessitats dels seus fills.
Saben que no poden mantenir content tothom, muller, marit, fills, mare, avis, germans,etc.
Aprenen a trobar un espai per a si mateixos, surten al cinema, a escoltar música, a robar temps per als amics i tracten de materialitzar, ara i no demà, els seus anhels més íntims. S’esforcen per no sentir-se culpables per tot això.
No amaguen la seva tristor, el seu cansament, la seva decepció i el seu enuig, però tampoc en fan una exhibició dramàtica.
Saben que comparteixen les dificultats i les angoixes amb la resta de pares del món. No esperen que ningú els digui què han de fer, però de vegades busquen consells i n’accepten.
Saben que no existeixen solucions màgiques i que la resposta als problemes amb el seus fills es troba dins seu i no fora.

Aprenen a relacionar-se amb els fills i amb si mateixos amb sentit de l’humor.
Divendres, dissabte o diumenge encarreguen una pizza, i conviden el fill al sofà a veure una pel•lícula.
Ensenyen a volar els seus fills i els deixen volar. Els donen eines perquè siguin unes persones adultes sanes i amb forces per viure.
Saben que l’autoritat es perd fàcilment i que costa de recuperar-la
Saben que la televisió no té la culpa de tot.

Saben que l’escola és un valuós recurs educatiu per al fill i no és ni més ni menys que això (que ja és molt).
Saben que hi ha coses que no poden delegar a ningú.
Saben que no existeixen mestres perfectes. Quan no comparteixen els mateixos punts de vista, en parlen i busquen un acord per no desorientar els seus fills.
També saben que, si de veritat volen ajudar els seus fills, els mestres poden convertir-se en els seus millors aliats.
Saben que l’educació és una combinació de paciència, d’exigència i tendresa.
Accepten que no són perfectes, tampoc no pretenen ser-ne.

Llegeixen aquestes idees amb sentit crític, adaptant, refutant i qüestionant el que convingui segons la seva experiència, sensibilitat i intel•ligència.

Adaptació de l’article de Vladimir Reinhardt
Guix d’Infantil 42 – abril-2008

Ens agradaria saber que en penseu de tot això. Nosaltres, des del calaix de sastre, només pretenem afavorir la reflexió i l’intercanvi d’idees.
Us proposem que ens ajudeu a trobar les característiques dels “mestres perfectes”. Podríem començar com a l’article dels pares:

“Els mestres perfectes saben que no hi ha mestres perfectes ni de lluny…….”

Deixeu-nos els vostres comentaris

Us convidem a veure el vídeo que trobareu a continuació. Només dura 20 minuts que us passaran volant i segur que no us deixarà indiferents.

És una intervenció en unes jornades educatives a Madrid del senyor Emilio Calatayud, jutge de menors de Granada, conegut per les seves sentències exemplars. Parla de situacions actuals i reals amb un especial sentit de l’humor.

Aquí en teniu una mostra:

• Una condemna de 100 hores de classe d’informàtica a un jove pirata informàtic.
• 100 hores de servei a la comunitat patrullant amb un policia local per haver conduit temeràriament i sense permís.
• 50 hores dibuixant un còmic de 15 pàgines en el que s’explica la causa de la condemna.
• Visita a la planta de traumatologia de l’hospital de Granada per conduir un ciclomotor sense assegurança.
• Condemna a treure’s el Graduat Escolar.

Mireu aquest dos videos o accediu a l’enllaç següent.

DIGUEU-HI LA VOSTRA !!

Què es pot fer des de casa i des de l’escola per tal d’evitar aquestes situacions?
Quines vivències teniu que creieu que puguin aportar solucions a altres famílies?

…pots dir-hi la teva afegint un comentari

Pensa que si us registreu, us podreu subscriure per poder rebre els nous comentaris i articles al vostre correu electrònic.