I per això quan el repòs arriba
i la son dins les venes se m’esmuny
i quan la nit de la paraula em priva
i tot el que viu sembla que sigui lluny.
Voldria recollir dintre dels braços
com un pom voles els moments
les rialles, els plors, els crits i els pasos
que foren llum voltant els pensaments.
Josep M. de Segarra